Paral·lela a la popular Performance s’enfila la comercial Creuer Pontiac. Generosament equipada pel gaudi del personal, aprofita part de la primera tirada de la Performance per marxar cap a la dreta, aprofitant amb delit el terreny lliure que queda. Les dues primeres tirades són verticals i ben boniques, tot un gaudi. Després la via perd…
Hi ha vies pensades pel gaudi del personal, la Kollegats n’és un clar exemple. Més de 300 metres de recorregut completament equipats amb sòlids parabolts sobre una roca de bona a excel·lent en són les principals causes. L’aventura però, com sempre en aquests casos, la deixem a peu de via. Aproximació: Des de la Pobla…
És curiós veure com a algunes vies hi ha cua mentre d’altres pràcticament no es repeteixen només per un vector: la quantitat d’assegurances. És igual que siguin més boniques, més lògiques o que la roca sigui millor, el personal prefereix les expansions lluentes abans que trobar-se desemparat al vell mig de la paret sense saber…
Sensacional escalada, mantinguda i vertical, la Sang de Crack ressegueix fil per randa un sistema de fissures a l’evident esperó de l’extrem nord del Circ del Pessó. Totes les tirades són bones, i més si sortim per la variant d’en Castellet, un final de festa en placa que esdevé el colofó perfecte. La roca és…
A l’extrem occidental de la Serra del Carreu, on es rendeix definitivament a la Plana de Tremp, trobem entaforat a la roca el petit poble d’Abella de la Conca, contrada pintoresca que bé val una visita. Un Gran Dia és una modesta proposta d’en Remi Brescó, que deixa pràcticament desequipada. No obstant les possibilitats de…
És impossible creuar el coll de Comiols i no fixar la vista en aquest pany de paret que és el Roc de Benavent. I també és impossible no perdre la mirada, un cop escalada la via, sobre els conreus i els seus color canviants, matisos dels cicles naturals. La Chiricahua Roc és la manera més…
De la Paret del Pessó la Tànger és la gran clàssica i la via més transitada; una primera part vertical i atlètica, conglomerat del bo i un equipament generós en són els principals reclams. Per contra el bosc de la part superior li trenca la continuïtat i perd tot l’ambient que teníem als primers llargs….
Sense ser cap meravella la Cosmos és una via prou interessant; de tall clàssic, en destaquen per la seva plasticitat els dos primers llargs i l’agradable diedre del penúltim. Entre mig i trobarem una mica de tot, plaques, alguna panxeta i moltes feixes que li resten continuïtat i ambient. Per enfilar-nos-hi només haurem de menester…
Amb el seu característic conglomerat prepirinenc d’altíssima qualitat i el generós equipament, la Performance és sens dubte una de les rutes més populars del Congost. Una línia que en el moment de la seva obertura fou audaç i exposada (8 peces de progressió) va ser posteriorment re-equipada pel gaudi del gran públic, resultant una escalada…
Via sense cap mena de substància que no aporta res. Un sol pas de V per enfilar-nos a la paret dóna pas a una sèrie de plaques tombades que es grimpen més que s’escalen fins arribar al capdamunt de la paret. L’única cosa salvable és la roca, d’un conglomerat excel·lent… No obstant, sempre serà millor…
El vessant nord-est del Pic de la Colomina gaudeix d’un excel·lent sistema de plaques bastant tècniques i de grau moderat; franges i bolets ens faran fruir d’un dia d’escalada en aquest solitari racó del Pirineu. La ‘Papa Ponce’ és la via més assequible d’aquest pany de paret, situada a la dreta de la ‘Cigrons amb…
La zona de la Colomina ofereix forces alternatives per poder degustar el bon granit que amaga. Vies per tots els gustos i estils, totes elles amb el denominador comú d’un paisatge d’alta muntanya, tranquil·litat assegurada i aproximacions no massa llargues si establim la nostra base al refugi. La Mireia aprofita un estimulant esperó situat davant…